Els antecedents de trabucaires en les manifestacions festives els trobem en els nombrosos testimonis escrits que relaten com civils armats sortien al carrer a llençar trets com a símbol d’alegria i de celebració en diades senyalades (fet conegut com a “galejar”). Podem esmentar com a testimoni una visita pastoral en un poble de la comarca de l’Anoia a principis del segle XVII on es demana que els trets d’escopeta siguin sempre davant dels gonfanons de la processó, i també una crida de 1889 feta per l’Ajuntament d’Igualada demanant que no es tirin trets el Dissabte de Glòria.

Altres antecedents que la història dona constància en diferents documents de l’existència de civils armats en trabucs son les nombroses bandes organitzades (sometents) que es van donar durant el segle XVIII i XIX per tal de defensar els pobles i les viles dels diversos atacs que podien patir.

Un dels moments més interessants d’aquesta forma de defensa vinculats amb Igualada i comarca es dóna a partir de les batalles del Bruc de 1808. Els fets, popularment coneguts per la llegenda del “Timbaler del Bruc”, van tenir una forta presència del sometent d’Igualada, ja que des de la ciutat s’organitzaren diferents columnes de voluntaris, armats amb trabucs i encapçalats per Antoni Franch, per tal de defensar la vila i la comarca de la invasió francesa.

Un element festiu molt important recuperat per aquesta colla és la tronada amb mascles o morters de metall col·locats a terra en fila i units per un regueró de pólvora al qual s’hi afegeixen trons corrents de pirotècnia. Aquest costum apareix documentat a Igualada l’any 1601.