L’objectiu principal de la Federació és dotar a la ciutat d’Igualada d’un seguici festiu de qualitat i rigor on hi hagi els elements tradicionals i històrics en el dia que originàriament sortien, amb una finalitat lúdica i divulgativa. En aquest sentit, des del seu naixement, la FESTHI ha treballat per reintroduïr diversos elements al seguici que ara per ara són la imatge de Sant Bartomeu, els Gegants Vells d’Igualada i el Tabal de la Patera.

Altres elements pendents de recuperació per completar el seguici són La Farola, els Gegants de Sant Agustí, el Ball de la Patera, el Ball de La Moixiganga d’Igualada, les creus processionals i els macers o porrers.

Tot i això, ara per ara la Federació es vol centrar en consolidar els actes i elements recuperats i no es planteja de moment, la recuperació de cap d’aquests elements.

El Drac

La peça d'imatgeria més antiga de la ciutat és el drac. Anomenat vibra en la documentació antiga, fou feta entre 1398 i 1404 a imatge de la de Barcelona. La mateixa figura rebia el nom de Drac ja el 1529 i era portat per les figures dels diablots (que no és el mateix que els diables). Fou molt actiu entre 1580 i 1620 i per això s'ha escollit una escultura d'aquest període com a referent estètic. Construït al taller d'Aitor Calleja, és una figura feta a l'antiga, amb un cap i unes urpes de fusta massissa i una carcassa també de fusta recoberta de tela on s'han aplicat les escates de cuiro policromat. Encapçala el seguici processional i a seva funció és obrir-li pas a través dels coets que crema per la boca. Té un grup específic de portadors.

El Tabal

La figura del tabaler està documentada a finals del segle XV -el tabal dels turchs-, i fins a les darreries del segle XIX. Aquest instrument i el personatge que el tocava acomplien dues funcions: fer saltar els membres del Ball de la Patera (una lluita de moros i cristians), anunciar la festa uns dies abans i la vigília de Sant Bartomeu (era un element festiu semblant a l'actual tabal de la Patum de Berga) i reagrupar les comparses quan aquestes s'havien dispersat ballant pels barris i carrers tot fent la Passacalle, la Diana o matinades o el Llevant de Taula o capta del migdia. Ara es recupera de manera participativa: cada any s'ofereix a les colles de percussió contemporània de la ciutat la possibilitat de representar aquesta figura.

Els Gegants Vells

Les primeres notícies d'uns gegants a Igualada daten de 1489. Tenim la certesa que a principis del segle XVII ja n’existia una parella. Les figures que s’han reproduït tenen documentada la seva estrena oficial el 1861. Van sobreviure intactes fins al 1925 i van desaparèixer amb la Guerra Civil. Durant la segona meitat de segle XIX i el primer terç del XX, van ser elements cabdals del folklore de Festa Major. La reintroducció històricament documentada d'aquests Gegants es presentà durant la Festa Majori de l'any 2016, essent obra de l'artista navarrès Aitor Calleja.

La imatge de Sant Bartomeu

La imatge de Sant Bartomeu és una peça d'argenteria del 1695 que forma part del Tresor de la Basílica de Santa Maria, llueix les armes de la ciutat i es porta en un tabernacle pels bastaixos. Per motius de seguretat, la imatge de Sant Bartomeu que surt al carrer és una rèplica el més fidel possible del 2012. Vinculats a aquesta figura, d’una banda hi ha els Portadors, que són un grup de persones encarregades de portar el Sant quan surt al carrer. D’altra banda, hi ha els Portants d’Honor, instituïts el 2012, són un grup de cinc persones que prenen el compromís de treure en processó la imatge del Sant i de presidir-ne els actes derivats. Porten per insígnia una medalla d’argent amb l’escut d’Igualada a l’anvers i un vers dels Goigs al revers.