Ball de Bastons
L’entitat
Fundat a finals del 2008, el recent recuperat Ball de Bastons d’Igualada ha participat des d’aleshores a les successives Festes Majors d’Igualada i altres diades d’importància per a la ciutat com la festa de Sant Antoni Abat de l’Antic Gremi de Traginers, les festes del Barri de la Font Vella, etc. També ha participat a les conegudes festes de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès i a diverses trobades que ha organitzat Coordinadora de Colles Bastoneres, de la qual en forma part. Tot i la seva curta trajectòria, el Ball de Bastons d’Igualada s’ha situat, segons els entesos, en un primer nivell dins el panorama bastoner català. Actualment la colla està formada per més d’una quinzena de membres.
De les colles històriques s’han conservat fins a 11 melodies, en la seva majoria cantades per Jaume Pelfort de l’Espelt l’any 1931 a Joan Amades i Joan Tomàs, que treballaven per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Sobre aquest material, s’han elaborat les coreografies dels 9 balls que actualment es ballen, sempre tenint en compte els paràmetres regionals sobre com es fan anar els bastons i com es mouen els balladors.
Història
El Ball de Bastons d’Igualada apareix documentat per primera vegada el 1687 a Tarragona, per les festes de Santa Tecla d’aquell any. Per tant, el fet d’aparèixer a tanta distància geogràfica d’Igualada demostra que tenia assolit un prestigi i que, per tant, el seu origen –avui desconegut- podria remuntar-se una generació o dues abans de la data esmentada, si no més. De manera molt destacada, la colla –sota els auspicis del Gremi de Paraires- rebé Felip V el 1701 en la visita que féu a la Vila d’Igualada. També participà en les solemnes festes de trasllat de la imatge del Sant Crist d’Igualada a la seva capella nova el 1733.
Del document de 1701 es dedueix que el Ball de Bastons era un element de distinció festiva i de protocol enfront dels altres balls. Sabem que en aquella ocasió va ballar davant del carruatge reial i acompanyava les delegacions municipals durant la seva estada a Igualada. De fet, sabem que li va agradar tant el Ball de Bastons que l’actuació es va repetir per tal de complaure el monarca, que va seguir l’actuació des del balcó de la casa del carrer de l’argent on s’allotjava, fet insòlit en aquelles èpoques.
A partir de mitjan segle XIX els tenim documentats cada any a la Festa Major de Sant Bartomeu, cosa que ens fa pensar que participaven del seguici de Corpus, i d’allà passaren des de molt antic al seguici patronal.
Les darreres aparicions del Ball de Bastons igualadí foren segurament entre 1915 i 1920, ja que el 1921 (però no abans) ens consta que vingueren de fora, fet que ja apuntava l’historiador local Gabriel Castellà l’any 1905 com a no estrany a la població en aquell temps. Per tant, pensem que la desaparició de la colla local es donà uns anys abans de la Guerra Civil.
Vestuari
Com que es tracta d’una recreació viva, no hem pretès fer arqueologia a partir solament de les fotografies, sinó que –tenint-les sempre al davant i considerant a cada pas la informació que donen- hem volgut llançar una proposta potent i que posi en valor tot l’esplendor barroc del nostre Ball de Bastons, prenent per marc l’extensa crònica de la visita reial de 1701 i posant l’elegància per davant de tot. Aquesta és la idea que vol transmetre el vestuari proposat, amb una faldilla tancada i relativament llarga i un barret com a elements distintius de la majoria d’altres vestuaris. Les fotografies –esplèndides- de 1908, ens mostren encara als carrers d’Igualada uns balladors que creiem que eren locals, vestits amb molta elegància i cofats amb curiosos casquets emplomallats, cosa que concorda amb les descripcions escrites de Castellà. Una altra fotografia datable vers el 1915 els mostra amb faldilles similars i bastons decorats, alhora que amb el cap cobert per un barret de tipus canotier metàl.lic o de palla (segons els balladors), enflocats.
A partir dels anys 20 del segle XX les colles que han actuat a Igualada són les dels pobles veïns: Masquefa, St. Quintí de Mediona, St. Pere de Riudebitlles, Amb tot aquest material, hem emprès amb peu segur la recuperació del vestuari.
El vestit consisteix en un fons blanc (puresa i noblesa ritual, pantalons i camisa descendint dels antics calçons), damunt del qual s’hi superposa el vestit pròpiament dit, consistent en faldellí llarg i armilla de domàs carmesí, amb ribets de passamaneria daurada i puntes. L’armilla és una llicència respecte de les dues fotografies de 1908, donat que no hem trobat mocadors que ens fessin el pes i també degut al fet que els balls que ens sembla que mantenen el deix barroc més clarament (Solsona i Cardona) vesteixen amb jaqueta, i els de Barcelona a mitjan segle XIX (aquarel.la de 1855) porten armilla. Seguint les fotografies antigues d’Igualada, incorporem un corbatí blau cel i uns camals de cascavells curts (cascavells de llautó estampat a l’antiga i no pas niquelats), de la mateixa roba de domàs carmesí. Tenint en compte el potencial estètic del barret de tipus canotier que apareix a la foto de 1915, s’ha preferit seguir aquest model més que no pas el casquet el•líptic de les fotos de 1908, ja que ens recorda molt als bastoners de Valls i no resultava tant impactant. Juntament amb el barret esdevé clau la faixa, blava, que és el color cromàticament més oposat a la faldilla, segons criteri d’indumentària de tipus ritual suggerit per Àngel Vallverdú. Als peus, mitja i espardenyes de betada igualadina blanques.
Música i balls
Les músiques són les que usaven les colles històriques i s’han conservat fins a 11 melodies, en la seva majoria cantades per Jaume Pelfort de l’espelt l’any 1931 a Joan Amades i Joan Tomàs, que treballaven per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya el 1931. A més, foren publicades en el recull de totes les músiques dels balls de bastons catalans “Les músiques del ball de bastons i el seu context” (A. Vallverdú i R. Rovira, Cossetania Edicions, 2005) i enregistrades en disc compacte el 2008 (CD “Sons i Músiques d’Igualada. Festa Major de Sant Bartomeu”).
El repertori actual es troba en 9 coreografies a partir de les melodies emprades per les colles històriques del Ball de Bastons d’Igualada:
- El rosari
- Les roses
- El viuret, rotllet o bitrac
- La mona
- Les corrandes
- Els cascarotets
- La contradansa
- Els rigodons
- La serpentina