La manifestació del Seguici folklòrico-festiu de la ciutat d’Igualada és un fenomen cultural els orígens del qual remunten a finals de segle XIV i principis del XV, malgrat que tenim notícies de cerimonial i jocs diversos durant el primer terç del segle XIV. Originada a l’entorn de les festes del Corpus Christi, posteriorment es va estendre a d’altres celebracions, especialment les de caràcter extraordinari.La Festa Major d’Igualada té un origen llunyà: la capella de Sant Bartomeu existia a Igualada el 1288. Maimó Bonfill (+1306) havia fundat un benefici eclesiàstic sota la invocació de Sant Bartomeu apòstol. Aquest consta ja com a patró de la vila a mitjan segle XIV i la primera crida o pregó de la festa que s’ha conservat data del 1374. Des d’aleshores, la festa s’ha celebrat amb una gran continuïtat i ha esdevingut un testimoni de gran valor del compromís devot de la ciutat d’Igualada amb el seu patró.

La festa es celebrà fins l’any 1976 els dies 23, 24 (diada principal) i 25 d’agost. Aquest darrer dia era dedicat a Sant Faust, advocat contra les pedregades, pel Vot de Poble que es va fer el 1705 amb l’arribada de les seves relíquies. En no poder esbrinar – d’entre tots els possibles- de quin Sant Faust es tractava, es va acordar celebrar-ho l’endemà de Sant Bartomeu, ja que s’esqueia en una de les diades adscrites per aquesta advocació.

Malgrat que el bressol o nucli generatriu del folklore de balls i entremesos va ser la celebració del Corpus Christi, les prohibicions de bisbes i monarques il·lustrats a partir de 1780 haurien comportat amb rapidesa el trasllat d’aquestes manifestacions cap a la diada de la festa patronal, que ja feia segles que es celebrava amb curses, balls i altres alegries públiques. Mentre que el Corpus va anar perdent aquest contingut, la Festa Major va anar-lo ampliant i consolidant.

El primer programa de Festa Major conegut és de 1846, però ben segur que el fenomen de translació del Corpus cap a la diada de Sant Bartomeu dataria de finals de segle XVIII o principis del XIX. El nostre folklore de Festa Major ha merescut diversos estudis, no sempre de gran envergadura, des de finals de segle XIX (Serra Iglesias 1881, Marsans i Solà 1883 i 1885, Castellà 1905). Són els que esdevenen els primers treballs seriosos d’història local, cronològicament per davant de la Història d’Igualada de Mn. Joan Segura, de 1907-1908.

L’organització i administració de la Festa corria des de sempre a càrrec del Municipi o Universitat de la Vila i el Seguici s’ha transmès d’una generació a l’altra, recreant-se any darrera any, provocant la interacció humana al seu entorn, cosa que li ha donat un sentit identitari alhora que de continuïtat, esdevenint un símbol del caràcter d’Igualada.