El model de festa major al qual pertany Igualada respon a un esquema originat als segles XIV i XV, que es consolida a Catalunya durant el segle XIX i que arriba especialment intacte fins als nostres dies a la regió de l’Anoia-Penedès-Garraf i el Camp de Tarragona; en aquest, la imatge del sant patró substitueix la custòdia del Corpus que era present al final del seguici medieval. Aquest fet és el que encara avui justifica les manifestacions col·lectives d’alegria, que remeten a les mostres folklòriques que precedeixen i acompanyen la imatge (els balls o comparses populars i la imatgeria de la ciutat), així com també queda justificada la presència de les autoritats municipals i tot l’aparell protocol·lari (macers, salero, guàrdia municipal, àliga, etc.), que surten a acompanyar i honorar la figura del patró. Tot forma part del vot col·lectiu de la població, un acte que entranya una barreja de sentiments de pertinença a un lloc, la ciutat, i que dóna un punt de referència en el pas del temps del calendari anual.

Els elements que participarien al seguici són els següents: Trabucaires, que al seu torn muntarien la tronada, Drac, Ball de Sant Miquel i els diables, Moixiganguers d’Igualada, colla castellera, Gegants de Santa Caterina (perduts), Gegants del Barri del Poble Sec, Gegants del Carrer Òdena, Gegants del Barri de Sant Agustí (perduts), Gegants del Carrer de Sant Ignasi, Gegants de la Font Vella, Nans i capgrossos, Gegants de la Ciutat, Gegants Vells d’Igualada, Creu processional, Àliga, Banderes gremials i de barris, Tabal de la Patera, Ball de Cavallets, Ball de Pastorets, Ball de Cercolets, Ball de Bastons, Imatge de Sant Bartomeu, Penó de la Ciutat, Salero, Corporació Municipal i Autoritats i Banda Municipal de Música.

Evolució i models del seguici

El seguici folklòric de la Festa Major a Igualada (així com a la resta de Catalunya) comença a prendre forma al segle XV dins de la festivitat de Corpus i es modifica al llarg del segle XVIII, quan la monarquia il·lustrada i l’Església comencen a prohibir de manera generalitzada els jocs i entremesos que se celebraven per Corpus.

Aleshores aquest elements i la solemnitat en que sortien es traslladen a les festivitats del patró local, com és el cas de Sant Bartomeu a Igualada. La festa i el nou model s’acaben fixant a principis del segle XIX, després de la Guerra del Francès (1810-1830).

Aquest model festiu va ser present a la nostra ciutat al llarg de 150 anys. Al tombant del segle XX, la festa va començar a patir petites mostres d’una decadència que continuaria algunes dècades fins a la Guerra Civil i els anys obscurs del franquisme. En aquests temps es produeix un trencament del model festiu precedent, ja sigui per la destrucció de molts dels elements, pel desconeixement i l’abandó de les tradicions o per la introducció, des de finals del segle XX, d’elements reinventats i de nous models festius.