Ball de Pastorets
L’entitat
L’Entitat aplega una vintena balladors, fet que -tenint en compte que es necessiten onze balladors- n’assegura almenys la continuïtat immediata. La franja d’edats va dels 16 als 24 anys.
Tot i ja ser presentats enguany en les I Jornades de Cultura Tradicional organitzades per la FESTH, no serà fins la Festa Major d’aquest 2011 que mostraran el treball realitzat des del desembre de 2010 i faran la seva primera actuació amb el ball parlat i ja quatre coreografies elaborades.
Història
El Ball de Pastorets d’Igualada apareix documentat per primera vegada el 1802, en una visita reial a Igualada, la de Carles IV. La comptabilitat Municipal conservada d’aquella efemèride és notable i ens parla de “12 bastons per los pastors, pintats”. Els retrobem en un programa de Festa major de l’any 1846 i en el de 1851, on ja s’informa que seria “ejecutado por niños de 10 años”. A partir d’aleshores s’anomenarà Ball de Pastorets (“Pastorcillos”).
Segurament aquest ball hauria tingut un origen en els homenatges que, en forma de ball de bastó llarg, ponts florits o alçaments d’aclamació, el poble feia al Sant Patró. Potser així es féu en honor als reis, malgrat que dubtem que aquests fessin gaire cas de l’acte, ja que moltes poblacions feren obsequis similars en forma de balls i demostracions d’alegria, a les quals d’altra banda, devien estar força acostumats. El Ball apareix a la Festa Major d’Igualada amb molta continuïtat entre 1851 i 1920.
Les darreres aparicions del Ball de Pastorets igualadí foren segurament per la Festa Major de 1928 (encara consten al programa), ja que el 1930 (però no abans) es van fer unes fotografies realitzades per a l’Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada per un concurs relacionat amb la Festa Major i el nostre ball ja no hi apareix. De fet, les colles locals dels cercolets i dels bastons també havien desaparegut.
L’historiador local Gabriel Castellà va publicar al diari “Sometent” l’any 1905 el que es pot considerar el treball de referència per a la recuperació. Per tant, pensem que la desaparició de la colla local es donà uns anys abans de la Guerra Civil.
Des d’aleshores, el ball de pastorets ha sigut un fet aliè a la nostra ciutat, ja que ni tan sols els esbarts locals el dansaven. L’any 2006 hi va haver un intent de recuperació. Es varen fer alguns versos nous i es va sortir fins l’any 2008, malgrat que des del 2007 sense parlaments. Un fenomen social que ara pretenem canviar, aprenent les diverses danses, realitzant el ball parlat (descobert el 2010 a l’Arxiu Amades del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana).
Vestuari
Com que es tracta d’una recreació viva, no hem pretès fer arqueologia a partir solament de les fotografies, sinó que –tenint-les sempre al davant i considerant a cada pas la informació que donen- hem volgut llançar una proposta potent i que posi en valor tot l’esplendor decimonònic del nostre Ball de Pastorets, prenent per marc les dues fotografies més antigues, que passen –degut a la seva importància- per davant de tots els altres referents.
Aquesta és la idea que vol transmetre el vestuari proposat, amb un pantaló de tipus bombatxat i un bastó molt particular, com a elements distintius de la majoria d’altres vestuaris. Les fotografies –esplèndides- de cap a 1900-1907 i de 1916, ens mostren encara als carrers d’Igualada uns balladors que creiem que eren locals, vestits amb una indumentària molt similar a la de Sitges o Vilafranca, amb fuet, sarró, carasseta, barret de palla i alguns flocs al vestit i al barret.
Així degeuren ser fins que a la imatge de 1916 trobem un model encara més personal amb el pantaló bombatxat. En tot cas, el bastó sempre acaba en un ganxo que al·ludeix al tirapeus dels pastors, eina que serveix per enganxar les cabres per la pota i evitar que fugin en voler-les agafar. Aquest ganxo va encotonat i encintat a la manera dels cercolets.
El vestit consisteix en un fons blanc (puresa i noblesa ritual, camisa), damunt del qual s’hi superposa el vestit pròpiament dit, consistent en pantaló abombatxat de roba de tapisseria senzilla, amb ribets de colors molt suaus i una armilla feta amb símil de pell d’ovella sense esquilar. Seguint les fotografies antigues d’Igualada, incorporem els personatges de Majoral, Rabadà i Filosa, que tenen algun atribut que els distingeix més o menys clarament dels altres. Els camals de cascavells són llargs i del mateix color que la betada de l’espardenya, per tal de conjuntar (cascavells niquelats).
Tenint en compte el potencial estètic del pantaló clau la faixa, vermella o blava, que són els colors cromàticament més oposats al pantaló, segons criteri d’indumentària de tipus ritual suggerit per Àngel Vallverdú i que veiem a tants exemples com el de Vilafranca (i no solament els Pastorets, sinó també els panderos o els cercolets anteriors al 2005). Als peus, mitja blanca i espardenyes de betada igualadina blaves, tal i com informava el 1905 gabriel Castellà. El color de la faixa serà condicionat per les espardenyes, que sabem segur que eren d’aquest color.
Malgrat que sabem que el 1802 els bastons eren pintats, Castellà el 1905 ens dóna notícia dels garrots guarnits amb cotó i cintes ”virolades”. Entenem que les cintes subjectaven flors en temps antics (com als cèrcols del ball de cercolets) i aquestes varen anar caient i perdent-se el costum de lligar-ne a sota les vetes o cintes. No s’ornaran de flors, sinó que s’hi posarà solament el cotó fluix i les cintes, ja sigui d’un color blau o també en vermell.
Les músiques
Les músiques eren ben segur més d’una melodia. Gabriel Castellà en parlar dels Pastorets igualadins ens diu que acostumaven a servir-se d’una tonada que és la comuna a tots els exemples coneguts (“pastoret d’on véns?”). Només es conserva una melodia, que fou publicada pel mateix Castellà el 1905 i enregistrada en disc compacte el 2008 (cd “Sons i Músiques d’Igualada. Festa Major de Sant Bartomeu”). Després es van conèixer els tres exemples d’un quadern d’orgue anoienc de 1843 que, ben segur, serviren per al ball igualadí. El repertori, d’entrada doncs, molt més ric que cap altre del panorama català, es complementa amb cançons del mateix manuscrit i uns quants balls del quadern de Magí Sans (1891, Vilanova i la Geltrú).
L’instrument musical històric era el flabiol i l’escollit per la colla per acompanyar el Ball de Pastorets serà la mitja cobla, composta de sac de gemecs o manxa borrega i flabiol amb tamborino, tal i com és un paradigma a la resta d’exemples catalans actuals, sempre amb un element de percussió que ajudi a definir els canvis de ritme (i de pas) demanats als balladors.
Coreografies
Pel que fa a les coreografies, en no ser un element documentat per imatge en moviment, s’ha recorregut al gran material disponible a internet i l’assessorament de la colles de Vilafranca, Sitges, Tarragona, el Vendrell i Torredembarra, ja que resultaven ser un bon referent per la manera de saltar i evolucionar en l’espai del carrer, segons les observacions dels coordinadors del projecte. La resta ja ha estat creació de diferents integrants de la colla des de molt aviat. Cal dir, però, que els materials audiovisuals de Sitges i Vilafranca són els que han estat cabdals.
Per la coreografia a fer sobre la melodia pròpia, s’ha combinat l’anomenat “punt de pastoret” (pas que ha esdevingut clàssic per als balls de pastorets de Vilafranca i que ha estat imitat per tot el Gran Penedès amb resultats estètics molt alts, afavorits per una baixa dificultat d’execució) amb el picar baix per davant (que es veu en la única fotografia on els balladors estaven simulant algun moviment).
Les danses s’han treballat sota la coordinació artística general de Daniel Vilarrubias, les coreografies s’han elaborant sota la idea de Pau Aymerich. També han prestat la seva ajuda diversos membres del Ball de Bastons d’Igualada, sobretot pel que fa al concepte espaial.